Giulio Cesare

Amb llibret de Nicola Franceso Flaym sobre un d’anterior de Bussani per Antonio Sartorio, en poc temps va esdevenir l’òpera més popular de Händel gràcies, també, a la seva orquestració sumptuosa, la seva prodigiosa inventiva musical, la seva força dramàtica i per la bellesa de la seva declamació i harmonia. 

Cada personatge està pintat amb una gran cura psicològica; en particular Cleopatra, un dels més bells retrats de dones de la història de la música. Les àries de Giulio Cesare són increïblement diverses: algunes presenten focs artificials vocals virtuosos, mentre que altres són els exemples més extraordinaris de subtilesa que Händel va escriure mai. L’òpera és en les mans expertes de William Christie, pare del moviment historicista i especialitza en el repertori barroc francès, anglès i alemany. Amb una discografia impressionant i molt lloada, Christie es posarà al capdavant de l’orquestra del Gran Teatre del Liceu per il·luminar aquest extraordinari títol. 

D’altra banda, el director d’escena Calixto Bieito, reconegut per cercar la profunditat dels personatges i l’aportació d’una proposta visualment sorprenent, promet despertar-nos de la cadira amb la seva interpretació de Giulio Cesare, tot transformant la paràbola de l’òpera barroca en universalista i moderna. Per fer-ho possible, té un conjunt de cantants de primera classe a la seva disposició, entre els quals destaca el contratenor català Xavier Sabata, que s’ha fet un gran nom com a especialista del gènere i que encarnarà el rol protagonista per mostrar la versatilitat d’una veu única en el seu esperadíssim debut handelià en el Liceu. 

Les veritables batalles a Giulio Cesare no es duen a terme al camp, sinó entre els mateixos personatges. 

Parla del domini d’un mateix, de la lluita contra els sentiments propis i conflictes interiors, i també es planteja la pregunta de com sorgeixen els herois i què en queda amb el pas del temps.