Playlist

Playlist 'Macbeth'

Macbeth va ser la primera de les tres adaptacions de William Shakespeare en les quals va treballar Verdi, una obra de joventut que s’ha instal·lat al centre del seu cànon.

Acte I, Lady Macbeth

«Vieni! T’affretta!»

Lady Macbeth rep una carta del seu marit en què li anuncia la tornada imminent i el vaticini de les bruixes que aviat serà rei. Aquestes notícies desvetllen en ella un desig latent de poder, i després d’una introducció inusual a l’òpera del segle XIX –la cantant ha de llegir la carta d’una manera dramàtica, però sense arribar a ser un recitatiu–, arriba una extensa ària per a soprano spinto que exigeix una intensitat ferotge i una tècnica impol·luta. En ben pocs compassos queda perfectament definit el caràcter de Lady Macbeth: impulsiva, maquinadora, cruel, decidida a manipular el seu marit en benefici de tots dos.

Acte I, Macbeth, Lady Macbeth

«Sappia la sposa mia»

Macbeth ha sucumbit a la profecia de les bruixes i a les ordres de Lady Macbeth, i està decidit a assassinar el rei Duncan. En aquest duo plenament ombrívol però virtuós, el matrimoni es conjura per tirar endavant el seu pla, un dels moments més intensos de l’òpera i que n’ha refermat el prestigi com un gran drama que potencia els baixos impulsos de l’ésser humà. El diàleg flueix amb una gran naturalitat, la primera part marcada pels dubtes de Macbeth i la darrera, de bella coloratura, coronada pel triomf d’haver pres la decisió: serà rei, i ho assolirà fent vessar sang.

Acte IV, Lady Macbeth

«Una macchia è qui tuttora»

En la tradició del millor bel canto, l’escena culminant de Lady Macbeth representa la follia de la protagonista, en aquest cas mitjançant el recurs del somnambulisme: no pot dormir, tenallada pels remordiments i la por de perdre el tron, i en una llarga seqüència de recitatiu i ària Verdi ofereix a la soprano un moment per al seu lluïment tècnic i dramàtic. L’ària final de Lady Macbeth és una muntanya russa expressiva que salta dels passatges suaus a alts cims aguts, una peça de gran exigència que, en la veu escaient, sempre aconsegueix que el públic comparteixi l’agitació de la cantant.