Escrites el 1868, les memòries d’Alexina B. no es van publicar a França fins passat més d’un segle, quan el filòsof Michel Foucault les va rescatar d’un arxiu. Avui constitueixen un cas pioner de persona intersexual, la base d’una història marcada pel conflicte i el dolor, però també per l’inconformisme i la voluntat d’autoafirmació.
Escena 1. Obertura
A la primera escena de l’òpera se’ns presenta la infància d’Alexina B., una nena que juga a fet i amagar amb les seves companyes d’internat. Alguns aspectes notables de la partitura de Raquel García-Tomás ja apareixen en aquest començament: un so flotant, inestable, però també referències subtils a músiques d’època que apareixeran citades o suggerides. En l’obertura, el cor de nenes —un personatge més de l’òpera, amb una forta càrrega simbòlica i emocional— canta Compagnons de la Marjolaine, una peça del segle XVI que ha passat a la tradició popular francesa.
Escena 7. Ària de Sara
A l’escena 6, Alexina declara el seu amor a Sara amb un duet en la millor tradició lírica, en el qual Alexina assegura estimar-la “d’una altra manera”, donant a entendre que el que sent va més enllà de l’amistat. Després d’aquest moment, segueix una escena protagonitzada exclusivament per Sara en la qual, mitjançant una llarga ària, manifesta excitació i por davant la situació per la qual està passant. Confessa que estima Alexina després de sentir l’escalfor del primer petó, però mostra alhora la seva confusió pel fet de sentir-se atreta per la seva companya.
Escena 8. Duet
Finalment, Sara venç les seves reticències i s’entrega a Alexina —qui, a partir d’aquest moment, adopta el nom d’Abel Barbin— en la seva primera nit d’amor en una habitació de l’internat. El diàleg, que va creixent d’intensitat dramàtica i bellesa lírica, amb versos en la millor tradició de la literatura eròtica, curulls de metàfores inspirades en la natura, culmina amb una llarga estrofa cantada per la parella a l’uníson. És en aquest moment quan la parella acaricia l’èxtasi emocional, després d’haver entès la condició d’Alexina/Abel, i manifestat de manera evident la seva atracció mútua.
