Obra mestra de la lírica del Romanticisme
"Però la sirena no té llàgrimes i, per tant, pateix molt més."
Hans Christian Andersen
"L’aigua anònima sap tots els meus secrets. El mateix record sorgeix de totes les fonts."
Gaston Bachelard, L'aigua i els somnis
Quan Dvorák va tornar dels seus viatges a Amèrica, l’any 1895, era un home diferent. Després d’abandonar la simfonia com a gènere, va dedicar l’última dècada de la seva vida a dues exuberants formes musicals, el poema simfònic i l’òpera. Les obres que en van resultar, extraordinàriament poètiques, van ser l’intent de Dvorák d’arribar al cor de l’esperit txec, descrivint en la música i el teatre els relats que tant apreciaven els seus compatriotes.
Rusalka —faula lírica en tres actes— va ser estrenada a Praga el 1901 i és l’òpera més coneguda i estimada —amb La núvia venuda de Smetana— del teatre líric txec. Dvorák ja havia mostrat el seu interès pel folklore txec en un grup de poemes simfònics inspirats en les balades populars de Karel Jaromír Erben, i adoptà decididament un llibret de Jaroslav Kvapil, centrat en una ondina o esperit de les aigües, inspirat en la popular Undine (1811) de Friedrich de la Motte-Fouqué i també en La sireneta (1837) de Hans Christian Andersen.
Obra mestra de la lírica del Romanticisme, parla de l’ondina que adopta naturalesa humana i en paga cruelment les conseqüències. Rusalka s’enamora del príncep que va sovint a banyar-se al llac, i demana al seu pare, el geni de les aigües, que l’ajudi a esdevenir una dona. Per aconseguir-ho, després del cèlebre “Cant a la lluna”, es dirigeix a la bruixa, i assumeix algunes condicions humanes, malgrat que limitades. EI príncep se n’enamora de primer antuvi, però la seva mudesa i aparent fredor el deceben i aviat dirigeix els seus sentiments vers una princesa forastera atractiva i cruel. Rusalka ha de tornar al seu medi —sense ser ara ni humana ni esperit de l’aigua—, i és condemnada a portar els homes a la mort. El príncep, penedit, torna i li demana un darrer petó, encara que sap que li costarà la vida, i mor feliç als seus braços.
Musicalment molt bella, amb una certa influència wagneriana (especialment la Tetralogia), recull, a més amb refinament, les melodies tradicionals en les seves balades, cançons i danses, i expressa amb els cors de nimfes i ondines una visió ideal i romantitzada de la naturalesa.
Asmik Grigorian i Piotr Beczala seran els protagonistes de les funcions d’aquesta nova producció entre el Gran Teatre del Liceu, la Säschsische Staatsoper de Dresde, el Teatro Comunale de Bolonia, el Teatro Real i el Palau de les Arts de València. Proposta subtil i psicològica firmada per Christof Loy, Rusalka és una metàfora sobre les dificultats de comunicar-se entre dos mons. Ambientada en el vestíbul d’un teatre, on la protagonista està paralitzada i porta crosses, està envoltada de personatges que viuen dels seus records, i vol marxar per descobrir altres maneres d’entendre la realitat.
Un concepte que configura un marc fort per les interaccions entre els protagonistes d’aquesta meravellosa història on els anhels ocults i els instints més foscos esdevenen visibles.
Òpera en tres actes
Llibret de Jaroslav Kvapil basat en l’Undine de La Motte Fouqué, La sireneta de Hans Christian Andersen i la mitologia eslava.
- Estrena absoluta: 31/03/1901 al Teatre Nacional de Praga.
- Estrena a Barcelona: 21/02/1924 al Gran Teatre del Liceu.
- Darrera representació al Liceu: 14/01/2013.
- Total de representacions al Liceu: 14.
Amb el suport de:
Fitxa artística
- Direcció d'escena
- Christof Loy
- Coreografia
- Klevis Elmazaj
- Escenografia
- Johannes Leiacker
- Vestuari
- Ursula Renzenbrink
- Producció
- Gran Teatre del Liceu, Teatro Real (Madrid), Staatsoper Dresde i Palau de les Arts (València)
- Cor del Gran Teatre del Liceu (Pablo Assante, director)
- Orquesta Sinfónica del Gran Teatre del Liceu
- Assistència a la direcció musical
- Luís Toro
- Director
- Josep Pons
Repartiment
Més informació
Funció especial
Òpera entre generacions
El Gran Teatre del Liceu consolida la iniciativa de promoure una sessió d’òpera per viure-la entre generacions. Els avis podran portar els seus nets al Liceu, o viceversa. També tiets, padrins, nebots, fillols, etc., podran accedir a aquesta funció extraordinària de Rusalka per nodrir, a través de l’òpera, els vincles emocionals i de coneixement entre persones de diferents generacions.
Diumenge 6 de juliol 2025
18h
Entrades a la venda properament. Durant el procés de compra indicareu la data de naixement i les dades personals de tots els assistents