'Parsifal', el debut a l’Opéra de Paris, el concert a la platja, la participació al Grec marquen un "tour de force" durant el juny.
Barcelona, 7 de juny de 2023. Amb l’última funció de Parsifal, que tindrà lloc avui, l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu afronta unes setmanes intenses i importants per al projecte artístic que va endegar el mestre Josep Pons des que va assumir-ne la direcció, l’any 2012. Parsifal de Wagner, una obra que posa a prova qualsevol formació orquestral, és només el començament d’una agenda amb què la formació mostra el seu bon moment. L’esperat debut a l’Opéra de Paris amb El castell de Barbablava de Bartók protagonitzat per Iréne Theorin i Bryn Terfel marcarà una fita històrica en la trajectòria de l’orquestra i del teatre. Un concert a la platja de Barcelona, obert a la ciutadania, la vigília del Dia Europeu de la Música, en serà el colofó.
L’orquestra ha fet un treball intens amb la partitura de Parsifal conjuntament amb el mestre Josep Pons. Es tracta d’un dels grans cims de la història de la música, i suposa un repte per a qualsevol formació orquestral, per diversos motius. El més evident és la seva dimensió: quatre hores i mitja de música de primer nivell amb una orquestra que consta de prop d’un centenar de músics, ja que exigeix un reforç dels metalls i de la secció de corda. De fet, quan es va estrenar a Bayreuth, va ser necessari fer ajustos a la sala per encabir tota aquesta plantilla, a la qual cal sumar el cor.
El mestre Pons assenyala que l’obra “té moltes complexitats”, d’entre les quals en destaca una de menys evident, sobre la qual Nietzsche ja va cridar l’atenció: “Nietzsche deia que Wagner era un miniaturista, i és veritat”, assegura el director. Pons explica que “Wagner no allarga una idea més enllà de quatre compassos, sempre introdueix alguna novetat, sigui un leitmotiv, un color o un ritme diferent. El resultat és un mural immens, però fet a base de miniatures, com si fos un retaule de El Bosco”. Això s’aprecia des del mateix preludi, en què Wagner exposa les melodies amb què identifica conceptes i objectes com la llança, el patiment, la fe o el graal, que després apareixeran al llarg de tota l’obra, i treballant-los amb un ric tractament harmònic i d’orquestració. Una feina d’orfebreria que manté l’atenció dels espectadors durant quatre hores i mitja.
Debut a París – 10 juny
Quan acabin les funcions de Parsifal, l’orquestra viatjarà a París, on tindrà lloc l’esperat debut a l’Opéra Bastille de la capital francesa, amb la interpretació d’El castell de Barbablava, de Bela Bartók. Aquest concert va quedar ajornat en anteriors temporades a causa de la pandèmia, i per a l’ocasió es comptarà amb dos destacats solistes: la soprano Iréne Theorin (Judith), ben coneguda i apreciada pel públic del Liceu, i el baix-baríton Bryn Terfel (Barbablava). Amb aquesta òpera, Bartók va voler alliberar-se dels codis propis del gènere, escrivint-la per a només dos personatges, i definint una acció pràcticament minimalista que es comprimeix en tot just una hora.
Malgrat aquestes dimensions relativament reduïdes, l’obra és també una excel·lent carta de presentació per a l’orquestra del Liceu a nivell internacional. Josep Pons assenyala que “orquestralment, Bartók beu de Wagner, i en la seva resposta a la influència wagneriana, hi conjuga dos elements: la música popular i la pròpia llengua hongaresa, de la qual emana la seva concepció del ritme”.
Concert a la platja del Bogatell – 20 juny a les 20:30h
Tornant de París, l’orquestra té encara una cita important a Barcelona: el 20 de juny, la vigília del Dia Internacional de la Música, oferirà un concert a la platja, al qual es podrà assistir gratuïtament. El repertori escollit per a l’ocasió són dues obres que al mateix temps resulten populars i serveixen per mostrar un cop més les possibilitats de l’orquestra: el Boléro de Ravel i la Simfonia del Nou Món de Dvořák.
El Gran Teatre del Liceu, L’Auditori i el Palau de la Música Catalana, sota el paraigües de Barcelona Obertura i la col·laboració de l’Ajuntament de Barcelona, ofereixen dos concerts a la platja del Bogatell els dies 20 i 21 de juny oberts a tota la ciutadania i tres concerts més a entitats vinculades al barri. La iniciativa, que també rep el suport de la Fundació ”la Caixa”, com a socis estratègics, vol apropar la música simfònica a una audiència diversa i àmplia i explicar al món que Barcelona promou, lidera i s’explica a través de la música clàssica.
Gira per Catalunya
Els dies previs, l’orquestra haurà interpretat aquesta mateixa simfonia a Lleida (dia 16), Manresa (dia 17) i Sant Cugat del Vallès (dia 18). En aquesta gira per les tres ciutats catalanes, s’afegiran la cantant Sílvia Pérez-Cruz i el guitarrista Feliu Gasull, que interpretaran les Tonades i les Quatre cançons per a veu i orquestra compostes pel propi Gasull.
El Liceu consolida la presència de l’Orquestra Simfònica fora de les parets del Teatre amb aquesta gira impulsada pel Departament de Cultura. La difusió musical i artística és un dels objectius principals del Teatre a l’hora de democratitzar i popularitzar l’òpera. El Liceu referma la seva voluntat d’apropar la música a Catalunya donant continuïtat al projecte.
Festival Grec: Sasha Waltz & Guests / Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu (5-6 juliol) i Concert Wagnerisme (13 juliol)
L’Orquestra del Liceu també participarà al Festival Grec de Barcelona, en primer lloc dins l’espectacle protagonitzat per Sasha Waltz & Guests els dies 5-6 de juliol i posteriorment, el 13 de juliol, amb un concert al Palau de la Música Catalana centrat en Wagner.
L'any 2020 es commemorava el 250è aniversari del naixement de Ludwig van Beethoven i el canal de televisió francoalemany ARTE es va proposar interpretar i enregistrar les nou simfonies del compositor en nou ciutats europees. Entre aquestes ciutats, Delfos, on la cadena va convidar la coreògrafa Sasha Waltz i la seva companyia a crear una coreografia a partir de la música de la Simfonia número 7 opus 92 en la major. Aquest somni convertit en so, aquesta visió d'un món més lliure que suggereix la música és la base de la creació coreogràfica de Sasha Waltz, que pren les idees de revolució i d'un món nou i les amplifica, mentre posa en relació la música amb els sons d'avui. I és que Sasha Waltz recorre per al seu muntatge a un compositor xilè instal·lat a Berlín i dedicat a la música electrònica, un Diego Noguera que firma composicions d'electrònica experimental i que, aquest cop, dialogarà amb la seva música amb la creació del compositor alemany. S'encarrega d'interpretar-la l'Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu, una formació nascuda l'any 1847 que, de fet, és la més antiga de tot l'Estat i que, en aquesta ocasió dirigeix Lucas Macías Navarro.
El 13 de juliol, Josep Pons serà l’encarregat de dirigir l’Orquestra del Liceu en un concert al Palau de la Música que recollirà algunes de les pàgines daurades de Wagner com ara Parsifal, La valquíria, Tristan i Isolda, entre d’altres. Al voltant del llibre Wagnerismo d’Alex Ross (Seix Barral, 2021), el concert desgranarà algunes de les influències històriques de la música de Wagner, compositor predilecte de Lluís Domènech i Montaner, arquitecte del Palau. Més informació aquí.
Un projecte artístic de llarg recorregut
Des que va assumir la direcció de l’orquestra del Liceu, l’any 2012, Josep Pons, conjuntament amb la direcció del teatre, ha treballat per incloure millores que van des de l’estabilització de la plantilla fins al projecte de millora de l’acústica de la sala, passant pel treball en equip, l’esforç d’internacionalització i els enregistraments.
En aquest temps, segons Pons, “hem assolit el 80% del projecte de renovació de l’orquestra, per arribar a un nivell d’excel·lència, homogeneïtat del so, cobertura de places i organització que ens permet parlar ja de la singularitat de l’orquestra a partir del seu so en equilibri, elegància i expressivitat”. Dit d’una altra manera, “que la qualitat de les veus de l’escenari i les posades en escena corresponguin amb la qualitat de l’orquestra”. A més, “s’ha guanyat visibilitat als ulls del públic que aprecia el bon treball i centralitat de l’orquestra”.
Música de cambra
Un dels aspectes més evidents del treball de Pons ha estat l’impuls no només de concerts simfònics, sinó també de música de cambra. Això ha permès aconseguir dues coses: estrènyer el vincle dels músics de l’orquestra amb el seu públic, que els ha pogut veure i escoltar de prop i fora del fossar; i que els propis músics treballin de manera habitual entre ells, millorant així les relacions humanes i artístiques dins la formació.
Una mostra d’això es podrà veure el proper 27 de juny, en el concert en què Stefan Dohr, músic reputat i primera trompa de la Filharmònica de Berlín, es posarà al capdavant de la secció de metalls de l’Orquestra. Els membres del Liceu Brass Ensemble desenvoluparan un treball tècnic exhaustiu i aprofundiran en un programa virtuós que és exigent però també molt gratificant, amb obres de Copland, Dukas i Prokófiev, entre d’altres.
La temporada vinent, s’estrenarà el cicle Constel·lacions, que permetrà conèixer millor les característiques d’instruments que s’escolten com a solistes en poques ocasions, així com els mestres que els toquen en l’Orquestra del Liceu. La viola, el contrabaix i el Liceu Brass ensemble seran els protagonistes d’aquest cicle en la seva primera edició.
