Requiem

Embolcallada en un halo de llegenda, la Missa de Rèquiem és la culminació d’una etapa en l’obra tardana del compositor dedicada a la música religiosa. Truncada per la seva prematura mort durant el seu procés de creació, és un veritable document autobiogràfic. Va ser completada pel seu deixeble Franz Xaver Süssmayr, al voltant de la qual persisteixen nombrosos interrogants: Mozart va plantejar la qüestió de la mort, però la seva pregunta va quedar sense resposta. 

Opus ultimum, on el compositor de Salzburg va saber expressar, a través d’aquest text de la litúrgia cristiana, tots els estats d’ànim: des de la por del Judici (Dies irae) a l’esperança de la clemència de Déu (Kyrie), de l’angoixa del patiment inútil (Recordare) a la certesa d’un més enllà ple de llum (Luceat eis). 

Un plany fúnebre, però sobretot una pregària extrema, tot implorant la misericòrdia divina. Poques vegades una música ha estat tan marcada pel geni, l’expressió, la fe i el patiment d’un ésser humà. Per a aquesta vetllada s’han inclòs algunes altres partitures del compositor, tot alimentant una visió de redempció i alhora de fe en l’home i en la seva capacitat de fer del món un lloc millor. Les ressonàncies de la sublim obra inacabada de Mozart dins del fascinant temple incomplet de Gaudí provocaran una elevada conversa amb nosaltres mateixos: una immersió en les profunditats de l’ànima humana per comprendre el poder de la paraula, la música i els enigmes de la transcendència.