«Des del moment en què crec que l’esperit de Déu habita en cadascun dels homes, jo no puc, doncs, destruir –i sento que és el meu deure no ajudar a destruir fins on em sigui possible– la vida humana, per molt que pugui estar fortament en desacord amb les accions o els pensaments dels individus».
Benjamin Britten, 1942, en la seva declaració com a objector de consciència davant un tribunal militar